Ensinistrament rastreig caní
Els gossos exploren el seu món gràcies al nas. Els entusiasma qualsevol ocupació o joc en el qual puguin emprar el seu òrgan olfactiu. No aprenen a ensumar, es tracta d'un autèntic talent natural; l'ésser humà només ha de posar-los en clar el que han de buscar.

A Cave Canem realitzem ensinistrament i educació de gossos de recerca i rastreig en diferents terrenys.

Gossos de recerca i rescat

Malgrat tots els avenços tecnològics, els gossos de recerca i rescat continuen sent una de les millors eines dels Equips de Rescat. Aquests gossos s'entrenen amb el joc i viuen per trobar el premi que els arriba quan troben aquella persona o cosa que estava perduda.

Gràcies a aquesta obsessió amb el joc, un poderosíssim sentit de l'olfacte, una audició excepcional, un entrenament rigorós i un guia experimentat, els gossos de recerca i rescat salven la vida de centenars de persones cada any.



Formes de rastreig natural

  • Venteig: és la forma de localitzar la presa viva o abatuda pel tret. El gos, ensumant amb el cap alt, s'ajuda del sentit de la vista.
  • Amb el cap a mitja alçada: si es tracta d'un rastre calent, a curta distància de la presa.
  • Amb el cap baix: en el cas dels rastres de sang, o de pistes fredes, és a dir, de certa antiguitat.

El Reglament de Proves de Treball de SchH i RCI exigeix que el gos empri aquesta última tècnica. "L'animal ha de rastrejar a la pista amb el nas tocant a terra i ha de fer-ho amb seguretat, precisió, intensitat, tranquil·litat i concentració, seguit a 10 m. pel seu guia, qui el portarà solt o agafat per una corretja ". El rastreig esportiu és, doncs, una recerca empremta a empremta, no un seguiment del camí de l'olor.

És convenient familiaritzar amb la tècnica al cadell i al gos jove. Però no cal oblidar que, en la fase d'inici, l'impuls de cerca ha de construir-se sobre la base de l'instint natural, amb un treball en positiu que li ensenyi a gaudir rastrejant. Només així augmentarà el seu rang d'acció, la qual cosa li permetrà suportar millor la pressió quan en el futur, s'enfronti a més dificultats.

Gossos de rastreig

Els gossos de rastreig, també coneguts com a gossos de rastre, segueixen l'olor de les persones perdudes. Aquests gossos són capaços de seguir el rastre d'una persona perquè han estat entrenats per discriminar olors. En altres paraules, no busquen qualsevol olor humana, sinó una olor en particular.

Els gossos de rastreig, com el seu nom indica, segueixen el rastre d'una persona des d'un punt A fins a un punt B. Aquests gossos necessiten un punt de partida i alguna peça no contaminada de la persona que van a buscar.



Gossos de venteig

A diferència dels gossos de rastreig, els de venteig no segueixen una pista sinó que busquen l'olor humà en els voltants pel que són la millor opció quan cal localitzar víctimes que poden estar enterrades en qualsevol lloc de la zona d'un desastre.

Ja que no segueixen un rastre, els gossos de venteig no busquen amb el nas enganxat a terra. En el seu lloc, porten el nas enlaire i van ensumant l'aire. D'aquesta manera aconsegueixen capturar l'olor emès per les persones.

El gos realitza la recerca de rescat bàsicament per venteig, però si aprèn a seguir un rastre augmentarà la seva capacitat de cerca i es desenvoluparà molt millor perquè tindrà més recursos. Però és molt important que el gos sàpiga bé el que ha de fer; si no tenim cura podríem cometre errors.

El joc és una cosa molt important en l'entrenament del gos. Per a això s'utilitzarà l'objecte que més li agradi a l'animal. Abans de treballar, la víctima "jugarà" amb ell molt intensament per despertar el seu instint de caça, motivar-se al màxim i, finalment, amagar-se. Quan l'animal aconsegueix trobar-la, aquesta haurà de jugar de nou i amb total intensitat fins que se li amagui. D'aquesta manera l'animal crea una associació entre la recerca i la recompensa final i així augmentarà la seva motivació.

Gossos tofonaires

Ensinistrament del gos tofoner

L'ensinistrament del gos tofoner és un procés cognitiu en qual el gos associa l'aroma específic de la tòfona amb un estímul positiu desitjat mitjançant un sistema d'aprenentatge lúdic dissenyat per a la captació de tòfones amagades sota terra.

Quina raça de gos és la millor per buscar tòfona?

En realitat qualsevol raça de gos és bona per buscar tòfones. El que importa en un bon gos tofoner és el seu olfacte, obediència i actitud. Se solen utilitzar algunes races de caça (perdiguers, bracos) i fins i tot gossos sense raça. Normalment les femelles donen millor resultats que els mascles buscant tòfones, entre altres coses perquè tenen el sentit de l'olfacte una mica més desenvolupat.

Tant és que sigui un animal gran o petit, jove o gos d'edat, àgil o mandrós: tots els animals es mostren satisfets amb la feina de rastreig.

Si tenim un gos podrem convertir-lo en el nostre ajudant, encara que necessitarem molta paciència per ensinistrar-lo i algunes tòfones per poder-lo ensenyar mitjançant el joc i la recompensa. Convé que el gos en aquest cas sigui més aviat cadell, ja que quan són adults costa més ensenyar-los.

¡Directe al nas! Deixa que el teu gos descobreixi el món a força de servir-se del seu olfacte.

residencia canina ca

Butlletí informatiu

Subscriu-te si vols rebre informació sobre cursos i sortides

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, accepta el seu ús.
Més informació Accepto