Escola Canina a Barcelona
La nostra residència canina està ubicada al municipi de Sant Martí de Tous, prop d’Igualada, a la província de Barcelona. Disposa d'àmplies zones d'esbarjo i passeig per al gaudi dels gossos que s'allotgen a la residència.

Aquest espai natural aporta als nostres gossos una nova experiència i noves sensacions a les quals, en moltes ocasions, no estan acostumats quan viuen a la ciutat. El tracte i l’atenció rebuts en tot moment pel seu cuidador (educador caní i ensinistrador professional), i els passejos diaris, individuals o en grup, els genera un estat de gaudi, benestar i comoditat.



Residència Canina Cave Canem

A Cave Canem portem més de vint anys d'experiència dedicats exclusivament al món del gos. Oferim una atenció professional i personalitzada per a què el teu gos es senti com a casa.

A la Residència Canina Cave Canem disposem de més de 3 hectàrees, envoltades de natura per passejar els gossos. Les instal·lacions en un terreny rural els dona als gossos l’oportunitat de gaudir plenament de la natura en un entorn molt tranquil, lliure de contaminació acústica, és a dir, sense sorolls ni sons estridents (ideal per deixar-los en festes especials com ara Sant Joan, cap d’any, festes majors, etc.), i lliure de contaminació atmosfèrica.



Instal·lacions de la Residència Canina

Ens trobem immersos en plena natura, amb àmplies zones d'esbarjo i passeig amb un espai totalment adaptat per satisfer les necessitats del seu gos.

A la nostra Residència Canina disposem d'espais i gàbies molt àmplies, individuals i assolellades, amb bona ventilació, sense humitats, que consten d'una zona interior i una altra d’exterior.

Les estances de la Residència disposen d'aïllament tèrmic contra el fred i la calor, i per descomptat, neteja i desinfecció diàries.

A Cave Canem gaudim dels gossos, perquè són la nostra passió. Ens encantarà conèixer i cuidar del seu gos a la nostra Residència sempre que ho desitgi!
Els gossos exploren el seu món gràcies al nas. Els entusiasma qualsevol ocupació o joc en el qual puguin emprar el seu òrgan olfactiu. No aprenen a ensumar, es tracta d'un autèntic talent natural; l'ésser humà només ha de posar-los en clar el que han de buscar.

A Cave Canem realitzem ensinistrament i educació de gossos de recerca i rastreig en diferents terrenys.

Gossos de recerca i rescat

Malgrat tots els avenços tecnològics, els gossos de recerca i rescat continuen sent una de les millors eines dels Equips de Rescat. Aquests gossos s'entrenen amb el joc i viuen per trobar el premi que els arriba quan troben aquella persona o cosa que estava perduda.

Gràcies a aquesta obsessió amb el joc, un poderosíssim sentit de l'olfacte, una audició excepcional, un entrenament rigorós i un guia experimentat, els gossos de recerca i rescat salven la vida de centenars de persones cada any.



Formes de rastreig natural

  • Venteig: és la forma de localitzar la presa viva o abatuda pel tret. El gos, ensumant amb el cap alt, s'ajuda del sentit de la vista.
  • Amb el cap a mitja alçada: si es tracta d'un rastre calent, a curta distància de la presa.
  • Amb el cap baix: en el cas dels rastres de sang, o de pistes fredes, és a dir, de certa antiguitat.

El Reglament de Proves de Treball de SchH i RCI exigeix que el gos empri aquesta última tècnica. "L'animal ha de rastrejar a la pista amb el nas tocant a terra i ha de fer-ho amb seguretat, precisió, intensitat, tranquil·litat i concentració, seguit a 10 m. pel seu guia, qui el portarà solt o agafat per una corretja ". El rastreig esportiu és, doncs, una recerca empremta a empremta, no un seguiment del camí de l'olor.

És convenient familiaritzar amb la tècnica al cadell i al gos jove. Però no cal oblidar que, en la fase d'inici, l'impuls de cerca ha de construir-se sobre la base de l'instint natural, amb un treball en positiu que li ensenyi a gaudir rastrejant. Només així augmentarà el seu rang d'acció, la qual cosa li permetrà suportar millor la pressió quan en el futur, s'enfronti a més dificultats.

Gossos de rastreig

Els gossos de rastreig, també coneguts com a gossos de rastre, segueixen l'olor de les persones perdudes. Aquests gossos són capaços de seguir el rastre d'una persona perquè han estat entrenats per discriminar olors. En altres paraules, no busquen qualsevol olor humana, sinó una olor en particular.

Els gossos de rastreig, com el seu nom indica, segueixen el rastre d'una persona des d'un punt A fins a un punt B. Aquests gossos necessiten un punt de partida i alguna peça no contaminada de la persona que van a buscar.



Gossos de venteig

A diferència dels gossos de rastreig, els de venteig no segueixen una pista sinó que busquen l'olor humà en els voltants pel que són la millor opció quan cal localitzar víctimes que poden estar enterrades en qualsevol lloc de la zona d'un desastre.

Ja que no segueixen un rastre, els gossos de venteig no busquen amb el nas enganxat a terra. En el seu lloc, porten el nas enlaire i van ensumant l'aire. D'aquesta manera aconsegueixen capturar l'olor emès per les persones.

El gos realitza la recerca de rescat bàsicament per venteig, però si aprèn a seguir un rastre augmentarà la seva capacitat de cerca i es desenvoluparà molt millor perquè tindrà més recursos. Però és molt important que el gos sàpiga bé el que ha de fer; si no tenim cura podríem cometre errors.

El joc és una cosa molt important en l'entrenament del gos. Per a això s'utilitzarà l'objecte que més li agradi a l'animal. Abans de treballar, la víctima "jugarà" amb ell molt intensament per despertar el seu instint de caça, motivar-se al màxim i, finalment, amagar-se. Quan l'animal aconsegueix trobar-la, aquesta haurà de jugar de nou i amb total intensitat fins que se li amagui. D'aquesta manera l'animal crea una associació entre la recerca i la recompensa final i així augmentarà la seva motivació.

Gossos tofonaires

Ensinistrament del gos tofoner

L'ensinistrament del gos tofoner és un procés cognitiu en qual el gos associa l'aroma específic de la tòfona amb un estímul positiu desitjat mitjançant un sistema d'aprenentatge lúdic dissenyat per a la captació de tòfones amagades sota terra.

Quina raça de gos és la millor per buscar tòfona?

En realitat qualsevol raça de gos és bona per buscar tòfones. El que importa en un bon gos tofoner és el seu olfacte, obediència i actitud. Se solen utilitzar algunes races de caça (perdiguers, bracos) i fins i tot gossos sense raça. Normalment les femelles donen millor resultats que els mascles buscant tòfones, entre altres coses perquè tenen el sentit de l'olfacte una mica més desenvolupat.

Tant és que sigui un animal gran o petit, jove o gos d'edat, àgil o mandrós: tots els animals es mostren satisfets amb la feina de rastreig.

Si tenim un gos podrem convertir-lo en el nostre ajudant, encara que necessitarem molta paciència per ensinistrar-lo i algunes tòfones per poder-lo ensenyar mitjançant el joc i la recompensa. Convé que el gos en aquest cas sigui més aviat cadell, ja que quan són adults costa més ensenyar-los.

¡Directe al nas! Deixa que el teu gos descobreixi el món a força de servir-se del seu olfacte.

Què és l’OCI?

L’Obediència Classe Internacional (OCI) és un esport caní que té com a objectiu aconseguir que el gos desenvolupi al costat del seu guia una sèrie d'exercicis en perfecta compenetració i complicitat amb ell i amb la major precisió possible. La comunicació entre els dos ha de ser, per tant,  excel·lent.

L’Obediència Classe Internacional es va crear amb l'ànim d'aprofundir més en el control sobre el nostre gos. El seu reglament va ser aprovat per la Reial Societat Canina d'Espanya l'any 2002 i les primeres proves van tenir lloc  l'any 2005. Aquesta modalitat esportiva es va iniciar als anys 70 al Regne Unit i, a poc a poc, va anar estenent-se per tot el món i guanyant seguidors.

Nivells en Obediència Classe Internacional


En Obediència Classe Internacional existeixen 3 nivells o graus de dificultat dins del Reglament:

  • Classe I: s'inicia el programa d'Obediència Esportiva. 
  • Classe II: l'objectiu és arribar al màxim nivell del Reglament d'Obediència - F.C.I.
  • Classe III - O.C.I. (Obediència Classe Internacional): és el nivell superior, el que es pretén és el màxim control del mètode de treball i és el mètode de selecció per poder representar la R.S.C.E. en una prova internacional.

Per participar en Classe 1, primer nivell d'obediència de competició, s'ha de passar primer una prova de sociabilitat, COBS, que és una Prova d'Obediència bàsica i comportament social per a gossos de companyia.

A cada nivell, gos i guia han de realitzar els exercicis que marca el Reglament, la dificultat va augmentant en les classes superiors fins a arribar al màxim nivell que és Classe Internacional (OCI), amb el mateix Reglament per a tots els països (els que participen per la Fédération Cynologique Internationale).


Quins gossos poden practicar Obediència Classe Internacional?


Gairebé tots els gossos poden practicar activitats o disciplines, ja que hi ha un gran ventall de possibilitats i per a tots els nivells. Independentment que el nostre gos sigui d'una o altra raça pot realitzar activitat esportiva i, igual que els atletes humans trien a quina distància saben que poden arribar a córrer, nosaltres podem marcar-nos el nostre nivell amb el nostre gos, sempre vetllant pel seu benestar i salut.

En aquesta disciplina poden participar gossos de totes les mides. Els apports i el saltímetre s'adapten a l'alçada del gos.

Aquests són alguns dels exercicis que s’han de realitzar a les proves d'Obediència Canina Classe Internacional:


  • Control del gos a distància (canvi de posicions: seu, terra, dret quiet)
  • Crida amb salt
  • Enviament del gos al voltant d’un con i retorn
  • Enviament a un quadrat i terra
  • Cobrament d’un apport de fusta i/o metall
  • Assegut en un grup durant 1 o 2 min., guia a la vista o fora de la vista
  • Seguiment amb junt (sense corretja)
  • De peu quiet, assegut o terra, durant el seguiment
  • Crida


L'obediència esportiva neix als països escandinaus que des de la dècada dels 90 s'han estabilitzat com l’elit a nivell mundial d'aquesta disciplina. En les primeres pàgines del reglament es pot trobar una frase que obliga els competidors a mostrar un treball del gos proactiu, alegre i sense pressió.

D'aquesta manera es pot sancionar i es sancionen estats emocionals del gos que no es derivin d'un entrenament respectuós i amable amb els gossos.

L’Obediència és una fantàstica manera de gaudir amb el nostre gos però, en contra del que molta gent encara creu, no es tracta d'una modalitat "fàcil" ja que requereix implicació tant per part del guia com del nostre gos, disciplina, una bona base i sobretot moltes ganes d'aprendre.

Per als qui volen compartir bons moments al costat del seu gos, per als qui volen forjar un estret vincle amb els animals, treballar sobre la seva estimulació i desenvolupament cognitiu els convidem a sumar-se a aquesta disciplina.

Què és l'Agility?

L'agility consisteix a fer passar al gos a través d'una sèrie d'obstacles reglamentats en un ordre concret marcat per un jutge, en el menor temps possible i amb les mínimes penalitzacions. Els obstacles sempre són els mateixos, però situats de manera i ordre diferent, ja que en cas contrari el gos ho mecanitzaria de seguida.

El guia no ha de tocar al gos ni els obstacles, excepte de manera accidental. Conseqüentment, el control del guia rau en la veu, en senyals manuals i en el llenguatge corporal, per tant es requereix que l'animal estigui entrenat de manera excepcional. La base de l'agility és la disciplina de l'obediència canina

El recorregut consisteix en uns 20 obstacles (salts d'alçada, longitud, roda, túnels, passarel·la, balancí, rampa, slalom, entre d’altres), en un espai de 20 x 40 metres i amb una distància màxima de recorregut de 200 metres.

Durant la competició, el guia decidirà les estratègies a seguir per dirigir al gos a través del recorregut, combinant velocitat i precisió, ja que ambdues són igualment importants.


Orígens de l'Agility

L'agility va ser creat per l'ensinistrador caní Peter Meanwell a la primera meitat dels anys 1970. La popularitat i reconeixement d'aquest esport es deu a la seva presentació durant el Xou caní de Crufts el 1977, com una forma d'entretenir als visitants d'aquesta famosíssima exposició canina. El 1978, es va fer la primera presentació formal consistent en dos equips.

L'acceptació del públic va ser total és per això que immediatament es va planejar organitzar una presentació a l'any següent. Aquesta vegada es van incloure tres equips. Ràpidament, aquesta disciplina en potència, va adquirir tants seguidors i admiradors que es va convertir en una activitat esportiva. El 1980, l'Agility va ser reconegut de forma oficial com a esport caní pel Kennel Clubdel Regne Unit.


Categories de l'Agility

Mini (Small) per a gossos fins a 35 cm a la creu.

Midi (Medium) per a gossos entre 35 i 43 cm a la creu.

Standard (Large) per a gossos a partir de 43 cm a la creu. 

Els obstacles de salt pugen o baixen en funció de la categoria del gos.

Això ens deixa la possibilitat de gaudir del nostre gos independentment de la seva raça i grandària, l'únic que necessitem és tenir ganes d'aprendre practicant un esport al costat del nostre company.


Qui pot practicar l’Agility?

Totes les persones que tinguin un o més gossos poden practicar i gaudir de l'Agility, independentment de la seva edat, des de nens fins a persones grans. També les persones que tenen una disminució física o van en cadira de rodes poden practicar l'Agility. No es discrimina a cap gos; poden practicar-lo gossos grans, mitjans, petits, amb pedigree o sense.

La pràctica de l’agility es pot entendre de dues maneres: com un esport competitiu o simplement com un joc entre amo i gos.

El fet de practicar l'Agility amb el nostre gos millora la relació amb ell i el seu control,  ja que ha d’estar pendent de nosaltres en tot moment. També fomenta la seva qualitat de vida, aconseguint un animal molt més content, sa i psicològicament més equilibrat.
Desenvolupar l'instint natural del gos, treballar la comunicació corporal i ensenyar el respecte pel bestiar són els pilars del herding.

La recerca del gos pastor per excel·lència sempre ha estat una necessitat entre els ramaders. La disciplina es va desenvolupar a la dècada del 1870 a la zona d'Anglaterra, Irlanda, Escòcia i Gal·les, quan a causa de la intensa ramaderia de l'època, era necessari definir una sèrie de races per desenvolupar aquestes activitats. A partir d'aquí es va organitzar la primera competició oficial, que es va realitzar el 1873 a Gal·les, i va ser el precedent pel desenvolupament de les actuals lligues del nord d'Europa.

El herding és el pastoreig però enfocat a l'esport i no a la feina. Consisteix a demostrar les habilitats del pastor i el seu gos per moure bestiar. Aquest esport va sorgir cap el 1800 a Nova Zelanda i encara que al principi eren desafiaments entre pastors per veure qui tenia els millors gossos, va anar creixent a poc a poc i estenent-se a països com Canadà, Austràlia, Regne Unit, Irlanda, Sud-àfrica , .... Quan va deixar de ser una competència entre pastors i es va convertir en un esport caní, es va fer molt popular entre aficionats a les races de gossos d'atura i es va estendre per la resta del món. No és l'esport caní més popular però és molt interessant per als que gaudeixen de les activitats a l'aire lliure i tenen gossos pastors.

El herding consisteix a demostrar les habilitats de pasturatge dels gossos mitjançant proves molt vistoses i divertides que pretenen simular la realitat d'una forma més cridanera per al públic. El gos ha de seguir les instruccions del seu guia per portar d'un costat a un altre el bestiar o fins i tot per guiar-lo per una carrera d'obstacles.

En essència, el herding és la disciplina que combina gossos, ovelles i persones, i en la que es treballa diferents aspectes per aconseguir una 'coreografia' perfecta entre els tres. L'objectiu és ensenyar al gos de pastor a controlar el ramat, desenvolupar l'instint natural del ca, treballar la comunicació corporal i ensenyar el respecte al bestiar.



Races de gossos, pastoreig esportiu


Qualsevol raça de gossos pastors és adequada per a practicar aquest esport: pastors alemanys, australians, anglesos, belgues, collies o corgis, per citar-ne alguns. Són gossos intel·ligents, actius i molt units a l'ésser humà. Són fàcils d'ensinistrar, són grans guardians i tenen una energia física inesgotable.

Tot i que cada raça de gos pot tenir el seu estil personal per guiar al bestiar, s'agrupen en dues grans categories:

- Heelers: mosseguen els talons del bestiar per dirigir-lo, s'usen per pasturar vaques. Els corgis són alguns dels que pertanyen a aquest grup.

- Headers: dirigeixen el bestiar amb moviments de cap i amb la mirada. S'usen per dirigir ovelles i ànecs. El border collie és l'exemple més clar dels que pertanyen a aquesta categoria.


Border Collie


El herding és una de les disciplines més emocionants per a un gos pastor. El Border Collie sent plaer al assetjar; la possibilitat d'assetjar li produeix plaer, una satisfacció interna molt més plaent que el millor dels premis! A causa d'aquest reforç intern tan potent, el Border Collie busca constantment desenvolupar aquesta pauta en el seu dia a dia. Corre i envolta per poder tornar a assetjar. Aquesta pauta porta a un control constant per part del gos amb les ovelles i, en conseqüència, la capacitat de conduir el bestiar cap al pastor de manera natural, qualitat que es valora molt en el treball de camp. Aquesta informació, en el cas que no busquem un gos per a bestiar, ens pot portar a replantejar-nos la idea d'acollir un border collie en una ciutat, plena d'ovelles que treuen fum i d'ànecs de dues rodes.

Els Border Collie són gossos molt apreciats per la seva gran agilitat i versatilitat. La seva potencialitat es basa en la seva forma de voler aprendre constantment, per això sempre es parla de la seva gran intel·ligència, a més de la seva forma d'empènyer el ramat amb només la mirada. També les races de Kelpies d'origen australià, el Pastor Basc, el Pastor Català o gos d'atura o el Pastor del Pirineu són utilitzades, entre d'altres. La genètica té un pes important en aquest aspecte, no només pel fet de ser un gos de pastor vol dir que tingui instint, sol succeir que el gos no el tingui o no se li desperti.

El pastoreig, per definició, és la disciplina que gestiona aquestes pautes motores, posant noms (ordres) i activant-les i desactivant-les segons es requereixi. Un bon criador és el que selecciona els individus més aptes per a aquesta funció, i un bon ensinistrador és el que sap gestionar millor les pautes motores.

El herding és un esport molt divertit, vistós i complet tant com per al gos com per al guia que ajuda a reforçar molt el vincle amb la persona. Han sorgit grans campions del món dels llocs on més es practica, com Catalunya i el País Basc.


Desarrollar el instinto natural del perro, trabajar la comunicación corporal y enseñar el respeto por el ganado son los pilares del herding.

La búsqueda del perro pastor por excelencia siempre ha sido una necesidad entre los ganaderos. La disciplina se desarrolló en la década de 1870 en la zona de Inglaterra, Irlanda, Escocia y Gales, cuando debido a la intensa ganadería de la época, era necesario definir una serie de razas para desarrollar estas actividades. A partir de ahí se organizó la primera competición oficial, que se realizó en 1873 en Gales, y fue el precedente para el desarrollo de las actuales ligas del norte de Europa

El herding es el pastoreo pero enfocado al deporte y no al trabajo.  Consiste en demostrar las habilidades del pastor y su perro para mover ganado. Este deporte surgió hacia el 1800 en Nueva Zelanda y aunque al principio eran desafíos entre pastores para ver quién tenía los mejores perros, fue creciendo poco a poco y extendiéndose a países como Canadá, Australia, Reino Unido, Irlanda, Sudáfrica,.... Cuando dejó de ser una competencia entre pastores y se convirtió en un deporte canino, se hizo muy popular entre aficionados a las razas de perros pastores y se extendió por el resto del mundo. No es el deporte canino más popular pero es muy interesante para quienes disfrutan de las actividades al aire libre y tienen perros pastores.

El herding consiste en demostrar las habilidades de pastoreo de los perros mediante pruebas muy vistosas y divertidas que pretenden simular la realidad de una forma más llamativa para el público. El perro debe seguir las instrucciones de su guía para llevar de un lado a otro al ganado o incluso para guiarlo por una carrera de obstáculos.

En esencia, el ‘herding’ es la disciplina que combina perros, ovejas y personas, y en la que se trabaja diferentes aspectos para conseguir una ‘coreografía’ perfecta entre los tres. El objetivo es enseñar al perro de pastor a controlar el rebaño, desarrollar el instinto natural del can, trabajar la comunicación corporal y enseñar el respeto al ganado.



Razas de perros, pastoreo deportivo


Cualquier raza de perros pastores es adecuada para practicar este deporte: pastores alemanes, australianos, ingleses, belgas, collies o corgis por citar algunos. Son perros inteligentes, activos y muy unidos al ser humano. Son fáciles de adiestrar, son grandes guardianes y tienen una energía física inagotable.

Aunque cada raza de perro puede tener su estilo personal para guiar al ganado, se agrupan en dos grandes categorías:

- Taloneros (heelers): muerden los talones del ganado para dirigirlo, usándose usualmente para pastorear vacas. Los corgis son algunos de los que pertenecen a este grupo.

- Cabeceros (headers): dirigen al ganado con movimientos de cabeza y con la mirada. Se usan para dirigir ovejas y patos. El border collie es el ejemplo más claro de los pertenecientes a esta categoría.


Border Collie


El Herding es una de las disciplinas más emocionantes para un perro pastor. El Border Collie siente placer al acechar; la posibilidad de acechar le produce placer, ¡una satisfacción interna mucho más placentera que el mejor de los premios! Debido a este refuerzo interno tan potente, el Border Collie busca constantemente desarrollar esta pauta en su dia a dia. Corre y rodea para poder volver a acechar. Esta pauta lleva a un control constante por parte del perro con las ovejas y, en consecuencia, la capacidad de conducir el ganado hacia el pastor de manera natural, cualidad que se valora mucho en el trabajo de campo. Esta información, en el caso de que no busquemos un perro para ganado, nos puede llevar a replantearnos la idea de acoger un border collie en una ciudad, llena de ovejas que echan humo y de patos de dos ruedas.

Los Border Collie son perros muy apreciados por su gran agilidad y versatilidad. Su potencialidad se basa en su forma de querer aprender constantemente, por eso siempre se habla de su gran inteligencia, además de por su forma de empujar el rebaño con solo la mirada. También las razas de Kelpies de origen australiano, el Pastor Vasco, el Pastor Catalán o gos d'atura o el Pastor del Pirineo son utilizadas, entre otras. La genética tiene un peso importante en este aspecto, no solo por el hecho de ser un perro de pastor significa que tenga instinto, suele suceder que el perro no lo tenga o no se le despierte.

El pastoreo, por definición, es la disciplina que gestiona estas pautas motoras, poniéndoles nombre (órdenes) y activándolas y desactivándolas según lo requerido. Un buen criador es el que selecciona a los individuos más aptos para dicha función, y un buen adiestrador es el que sabe gestionar mejor las pautas motoras.

El herding es un deporte muy divertido, vistoso y completo tanto como para el perro como para el guía, aparte de que se refuerza mucho el vínculo con la persona. Han salido grandes campeones del mundo de los lugares donde más se practica, como Cataluña y País Vasco.


Que és el Canicross


El Canicross és una pràctica esportiva que consisteix en córrer amb un gos lligat a la cintura amb un cinturó i una línia de tir que va fins al arnés del gos. Habitualment es practica sobre terra, encara que de forma ocasional es pot practicar sobre neu, corrent aquest cas amb raquetes si és neu tova o amb sabatilles si és dura.

Aquest és un esport especialment indicat per als amants de la natura i dels animals. Gaudir de la natura en companyia d'un bon amic i descobrir una afició en comú amb ell, la passió per córrer, aporten un valor afegit als aficionats al món de les curses de muntanya i alhora amics dels animals.


Seminaris i monogràfics sobre el Canicross


Els seminaris i monogràfics a Cave Canem, escola canina a Barcelona, consisteixen en abordar de manera intensiva temàtiques relacionades amb els treballs esportius canins d’alta competició.

Una d’aquestes disciplines esportives canines és el Canicross, un esport jove, que combina com cap la passió de córrer per la muntanya, amb el gaudi amb els animals. Cada any es va consolidant més a nivell nacional i hi ha més organitzadors que s'animen a incloure a aquesta espectacular disciplina dins de les seves proves.



Canicross entrenament


En el canicross el corredor ha de pensar en el seu company d'entrenament tant com en ell mateix. No oblidem, que el gos és un animal tan fidel que en ocasions pot arribar a extrems físics que li poden perjudicar seriosament pel simple fet de seguir corrent al costat del seu amo.


Canicross ensinistrament


A tot Europa el Canicross compta amb molta afició, existint importants campionats dedicats exclusivament a aquesta modalitat i amb un nivell competitiu altíssim. També hi ha una Federació Europea de Canicross.

Si el córrer, en si mateix suposa un gaudi molt especial per a qualsevol corredor, fer-ho en companyia del teu gos li afegeix un toc molt especial, creant un vincle molt fort entre tots dos. A més de ser una motivació extra per sortir a entrenar aquests dies que no ve de gust tant. Així que el gos et veu amb les sabatilles ja no es desenganxa de tu i al final t'acaba encomanant l'energia.

Que necessito per a practicar el Canicross


Per a practicar el Canicross només necessites un arnès especial de tir per al gos, no sent vàlid els arnesos de passeig, una línia de tir amb amortidor i un cinturó de canicross que serà ample per protegir l'esquena del corredor de les estrebades del gos, i sobretot: ganes de disfrutar!

Que es el Canicross


El Canicross es una práctica deportiva que consiste en correr con un perro atado a la cintura con un cinturón y una línea de tiro que va hasta el arnés del perro. Habitualmente se practica sobre tierra, aunque de forma ocasional se puede practicar sobre nieve, corriendo este caso con raquetas si es nieve blanda o con zapatillas si es dura.

Este es un deporte especialmente indicado para los amantes de la naturaleza y de los animales. Disfrutar de la naturaleza en compañía de un buen amigo y descubrir una afición en común con él, la pasión por correr, aportan un valor añadido a los aficionados al mundo de las carreras de montaña ya la vez amigos de los animales.


Seminarios y monográficos sobre el Canicross


Los seminarios y monográficos en Cave Canem, escuela canina en Barcelona, ​​consisten en abordar de manera intensiva temáticas relacionadas con los trabajos deportivos caninos de alta competición.

Una de estas disciplinas deportivas caninas es el Canicross, un deporte joven, que combina como ninguna la pasión de correr por la montaña, con el disfrute con los animales. Cada año se va consolidando más a nivel nacional y hay más organizadores que se animan a incluir esta espectacular disciplina dentro de sus pruebas.



Canicross entrenamiento


En el canicross el corredor tiene que pensar en su compañero de entrenamiento tanto como en él mismo. No olvidemos, que el perro es un animal tan fiel que en ocasiones puede llegar a extremos físicos que le pueden perjudicar seriamente por el simple hecho de seguir corriendo junto a su dueño.


Canicross adiestramiento


En toda Europa el Canicross cuenta con mucha afición, existiendo importantes campeonatos dedicados exclusivamente a esta modalidad y con un nivel competitivo altísimo. También hay una Federación Europea de Canicross.

Si el correr, en sí mismo supone un disfrute muy especial para cualquier corredor, hacerlo en compañía de tu perro le añade un toque muy especial, creando un vínculo muy fuerte entre ambos. Además de ser una motivación extra para salir a entrenar estos días que no apetece tanto. Así que el perro te ve con las zapatillas ya no se despega de ti y al final te acaba contagiando la energía.

Que necesito para practicar el Canicross


Para practicar el Canicross sólo necesitas un arnés especial de tiro para el perro, no siendo válido los arneses de paseo, una línea de tiro con amortiguador y un cinturón de canicross que será ancho para proteger la espalda del corredor de los tirones del perro , y sobre todo: ¡ganas de disfrutar!
El teu cadell no es cansa mai, no para quiet. Tu t'ho mires i encara no entens d’on ha sortit aquella sabatilla mossegada, el mitjó que mai no trobes, les cortines rossegades i el misteri de la botifarra desapareguda del marbre de la cuina...


Educar un cadell


L'educació d'un cadell és quelcom important, i, en el cas que a casa hi hagi nens, es pot transformar en una eina molt pedagògica per a l'adquisició de responsabilitats, per a l'aprenentatge de valors i per a la maduresa personal dels més petits de casa. Nosaltres et podem ajudar a ensenyar al teu cadell tot allò que ha de saber per convertir-se en el teu millor amic. És a dir, t'ensenyarem a tu i als de casa teva allò que us cal per poder convertir al petit de quatre potes en un més de la vostra família.


Ensinistrar un cadell


Tal com passa amb l’educació dels nens, amb l'educació dels cadells hem de basar-nos en l’afecte i els límits, sempre educant el nostre gos en positiu. Entendre el llenguatge del gos, en quina etapa de creixement es troba i fins a on li podem demandar farà que siguem més justos amb el nostre cadell. A tots els gossos els agrada aprendre, sempre i quan les seves necessitats estiguin cobertes i s’aprengui a través del joc. Així construïm una relació plena de satisfaccions.

Els gossos que comencen la seva etapa d'educació quan són cadells, aconsegueixen uns nivells d'obediència molt elevats i no solen presentar problemes d'agressivitat ni dominància. Hem de pensar que, amb l'educació, s'arriba a un nivell de comunicació amb l'animal que evita molts dels moments estressants que es donen quan el cadell fa alguna cosa mal feta i tu li vols fer entendre. També dóna qualitat a la vostra relació, ajudant-te a gaudir, encara més, dels seus jocs i de la seva companyia.



Socialització dels cadells


Com hem d’actuar quan el cadell acaba d’arribar a casa i no para de xisclar i bordar, sobretot a la nit? Cal determinar una àrea de repòs per a ell? A partir de quan és convenient que el cadell es relacioni amb altres gossos? Quins hàbits ha d'adquirir pel que fa a la higiene?

Quan són cadells, és bo que coneguin món, és a dir, que es familiaritzin amb persones de tot tipus (nens, adults i ancians), amb animals de la seva espècie, amb sorolls habituals de casa o del carrer, etc. Així evitarem problemes de comportament, com per exemple les fòbies. Les noves experiències, relacions i la nostra actitud seran clau per tal que es converteixi en un individu autònom, sociable i capaç de gestionar les seves emocions davant la diversitat de situacions.


Curs d'ensinistrament de cadells


És el moment ideal per posar les bases del que seran les rutines a casa, que comenci a entendre què és el que li demanarem. Forjar un vincle de confiança des del principi. Ajudar-lo a que el món no sigui tan confós. No deixen de ser uns nadons, haurem de propiciar els moments de descans que tant necessiten.

Aquesta etapa és clau a fi que el nostre cadell es converteixi en un gos adult equilibrat. És aleshores quan el gos comença a formar els lligams afectius amb la família i descobreix un nou món amb estímuls desconeguts.

A Cave Canem, escola canina, organitzem una sèrie de sessions pensades per cobrir en poc temps els aspectes més importants que un cadell i el seu propietari han d’aprendre:

  • Introducció a l’obediència bàsica.
  • Exercicis de manipulació.
  • Treball amb el cadell per tal de fer-lo sentir útil i realitzat.  Els gossos van estar seleccionats per a treballar.
  • Satisfacció de les necessitats bàsiques del cadell.


L'ensinistrador et donarà les pautes a seguir per a començar a educar al teu gos i evitar, així, conductes que més endavant podrien resultar molestes. Anirem introduint les normes i les ordres a poc a poc i amb paciència, fomentant la sociabilització i marcant les jerarquies (qui mana) sense oblidar, en cap moment, que és un cadell, que tot li crida l’atenció i que la seva curiositat és infinita.


Tu cachorro no se cansa nunca, no para quieto. Tú lo miras y aún no entiendes de dónde ha salido esa zapatilla mordida, el calcetín que nunca encuentras, las cortinas rasgadas y el misterio de la morcilla desaparecida del mármol de la cocina...


Educar a un cachorro


La educación de un cachorro es algo importante, y, en el caso de que en casa haya niños, se puede transformar en una herramienta muy pedagógica para la adquisición de responsabilidades, para el aprendizaje de valores y para la madurez personal de los más pequeños de la casa. Nosotros te podemos ayudar a enseñar a tu cachorro todo lo que debe saber para convertirse en tu mejor amigo. Es decir, te enseñaremos a ti y a los de tu casa lo que se necesita para poder convertir el pequeño de cuatro patas en uno más de la familia.

Adiestrar un cachorro


Como ocurre con la educación de los niños, con la educación de los cachorros debemos basarnos en el afecto y los límites, siempre educando a nuestro perro en positivo. Entender el lenguaje del perro, en qué etapa de crecimiento se encuentra y hasta donde le podemos pedir hará que seamos más justos con nuestro cachorro. A todos los perros les gusta aprender, siempre y cuando sus necesidades estén cubiertas y se aprenda a través del juego. Así construimos una relación llena de satisfacciones.

Los perros que comienzan su etapa de educación cuando son cachorros, alcanzan unos niveles de obediencia muy elevados y no suelen presentar problemas de agresividad ni dominancia. Debemos pensar que, con la educación, se llega a un nivel de comunicación con el animal que evita muchos de los momentos estresantes que se dan cuando el cachorro hace algo malo y tu se lo quieres hacer entender. También da calidad a vuestra relación, ayudándote a disfrutar, aún más, de sus juegos y de su compañía.



Socialización de los cachorros


¿Cómo actuar cuando el cachorro acaba de llegar a casa y no para de gritar y ladrar, sobre todo por la noche? ¿Hay que determinar un área de reposo para él? ¿A partir de cuándo es conveniente que el cachorro se relacione con otros perros? ¿Qué hábitos debe adquirir en cuanto a la higiene?

Cuando son cachorros, es bueno que se familiaricen con personas de todo tipo (niños, adultos y ancianos), con animales de su especie, con ruidos habituales de casa o de la calle, etc. Así evitaremos problemas de comportamiento, como por ejemplo las fobias. Las nuevas experiencias, relaciones y nuestra actitud serán clave para que se convierta en un individuo autónomo, sociable y capaz de gestionar sus emociones ante la diversidad de situaciones.

Curso de adiestramiento de cachorros


Es el momento ideal para poner las bases de lo que serán las rutinas en casa, que empiece a entender qué es lo que le pediremos. forjar un vínculo de confianza desde el principio. Ayudarle a que el mundo no sea tan confuso. No dejan de ser unos bebés, tendremos que propiciar los momentos de descanso que tanto necesitan.

Esta etapa es clave para que nuestro cachorro se convierta en un perro adulto equilibrado. Es entonces cuando el perro empieza a formar los lazos afectivos con la familia y descubre un nuevo mundo con estímulos desconocidos.

En Cave Canem, escuela canina, organizamos una serie de sesiones pensadas para cubrir en poco tiempo los aspectos más importantes que un cachorro y su propietario deben aprender:

  • Introducción a la obediencia básica.
  • Ejercicios de manipulación.
  • Trabajo con el cachorro para hacerle sentir útil y realizado. Los perros fueron seleccionados para trabajar.
  • Satisfacción de las necesidades básicas del cachorro.

El adiestrador te dará las pautas a seguir para empezar a educar a tu perro y evitar, así, conductas que más adelante podrían resultar molestas. Iremos introduciendo las normas y las órdenes poco a poco y con paciencia, fomentando la sociabilización y marcando las jerarquías (quien manda) sin olvidar, en ningún momento, que es un cachorro, que todo le llama la atención y que su curiosidad es infinita.

residencia canina ca

Butlletí informatiu

Subscriu-te si vols rebre informació sobre cursos i sortides

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars. Si no canvia la configuració del seu navegador, accepta el seu ús.
Més informació Accepto